L´Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou començada per Ramon Quer, Joan Figueres, Joan Vila Cinca i J. Espinal, en una sala i alcova del tartaner Silvestre, del carrer de Sant Pau. Una tarima rotativa i quatre cavallets i taulers servien per a dibuixar al natural, quan algun captaire de cap artístic i barbes estarrufades es llogava als vespres per a servir de model.
Marian Burguès
Sabadell del meu record, 1929
Dins l’Ateneu va formar-se l’Acadèmia de Belles Arts, que ja actuava el 1881. Poques entitats mereixen ser tan bé de Sabadell com l’Ateneu i l’Acadèmia que van fer els primers certàmens literaris i les primeres exposicions artístiques i van educar una sèrie d’homes que, en el ram de les arts, donarien glòria a la ciutat.
Miquel Carreras
Elements d’Història de Sabadell, 1932
L’Acadèmia fou fundada el dia 20 de setembre de 1880, mentre encara s’anava gestionant, en reunions al Cafè Sabadellenc, la creació de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic que hauria d’allotjar-la.
Andreu Castells Peig
L’art sabadellenc, 1961
La primera manifestació pública de l’Acadèmia tingué lloc el 1882 i fou una exposició de pintures i dibuixos que s’instal·là al Saló d’Exàmens dels Escolapis, que era l’edifici de l’Ajuntament actual. Al balcó, hi fou col·locat un rètol on amb lletres daurades es llegia “Belles Arts”.
Foren convidats a aquesta manifestació pintors catalans coneguts com Eliseu Meifrèn, Ramon Martí i Alsina, Santiago Russinyol, Modest Urgell, Marià Vayreda i Joaquim Mir. La majoria d’obres, però, pertanyen a artistes sabadellencs que ja hem conegut: Joan Vila Cinca, Ramon Quer Vidal, Joan Figueras Soler, Narcís Giralt, Josep Juliana, Frederic Oliver, Josep Espinalt i Josep Oriol Bernadet. Així com també surten dos nous artistes sabadellencs que fins ara no havíem conegut: Josep Casanovas Clerch i Josep Figueras, així com el barceloní Antoni Coll i Pi, que estigué molt vinculat amb els nostres artistes i la nostra ciutat.
Andreu Castells Peig
Op.cit.
Aquestes dades podran ser ampliades tot consultant:
GARCÍA-PLANAS, Plàcid. "La decisiva influència de l’Escola d’Olot en la creació de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, 1880-1882”. Revista Arrahona, n.17, 1995.
ALSINA I GIRALT, Joan. “La fundació de l’Acadèmia de Belles Arts”. Diari de Sabadell, 21 de març de 2001.
CASAMARTINA I PARASSOLS, Josep. "El viatge sabadellenc de l’Acadèmia de Belles Arts". Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, Fundació Privada. Catàleg: Els inicis de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. La generació del XIX. Desembre del 2002.
TORRELLA SUÑÉ, Engràcia. "La col·lecció de l’art sabadellenc. Història d'una il·lusió". Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, Fundació Privada. Catàleg: Els inicis de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. La generació del XIX. Desembre del 2002.
GARCIA-PLANAS, Plàcid. “Havia de ser un patufet”. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, Fundació Privada. Catàleg: Els inicis de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. La generació del XIX. Desembre del 2002.
La nostra entitat contribueix, més tard, a la creació de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, i a la primera Associació de Música de Catalunya l’any 1920.
Ja a la postguerra, assoleix fites molt altes: exposicions de Picasso, Lucio Fontana...; formació del grup de pintura d’acció “Gallot”; etapa, amb JJ.MM., de “jam sessions” i concerts; època de les Biennals d’Art; exhibició de la col·lecció Roca Estapé d’escultura romànica i gòtica...
La transició porta la revista TS-7 núms, del 1971 al 1976-coeditada amb els Amics de les Arts de Terrassa, la informativa i alternativa “Sala Tres” i l’Aula de Teatre de l’Acadèmia de Belles Arts amb les produccions: Uap Al, Manchester of Catalonia, Totalimundi, Un pessic al melic, Almanac intermitent, Les bruixes de Caldes...
A més dels que van intervenir en la seva fundació, l’Acadèmia ha donat un bon planter d’artistes, com Vila-Puig, Marian Burguès, Vila Arrufat, Camil Fàbregas, Vilatobà, Durancamps, Vilacasas o els membres del grup “Gallot”.
El mes de maig del 2000, poc abans que celebrés els 120 anys d’història, l’entitat es constitueix davant de notari com a Fundació Privada, passant a ser propietària de la seva seu social i beneficiant-se dels avantatges fiscals que reben les entitats fundacionals.
